«Fleur Jaeggy es llegeix tot el temps com si fos la primera vegada», comentava no fa molt l’escriptora Sara Mesa en un article sobre l’autora suïssa. Mesa es refereix a la sensació de desconcert que transmet la seva escriptura, una impressió, ara bé, que t’atrapa des de la primera línia.

Narradora de novel·les breus i de relats, Jaeggy sempre ha publicat en italià malgrat no ser el seu idioma matern, i escriu amb un particular estil —concís, fragmentari, líric— derivat, tal vegada, d’una especial manera de mirar i de descriure.

Molt admirada per altres col·legues d’ofici (Susan Sontag, Joseph Brodsky, Enrique Vila-Matas…), és autora de cinc novel·les (destaquen, Els feliços anys del càstig i Proleterka), de dos magnífics llibres de relats, d’un poètic assaig literari i d’un parell d’episodis autobiogràfics.