Destacat novel·lista i autor d’altres gèneres, bona part de la literatura de Pep Coll es nodreix de cròniques, personatges i indrets de la tradició pirenaica catalana i, en concret i com oriünd, del territori pallarès.

Va debutar com a escriptor amb, precisament, el recull de rondalles tradicionals Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) i com a novel·lista amb La mula vella (1989), per escriure posteriorment obres tan singulars com L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), un interessant exercici paròdic del gènere policíac; El salvatge dels Pirineus (2005), amb la que va guanyar el Premi Sant Joan; Les senyoretes de Lourdes (2008), Premi Sant Jordi; Dos taüts negres i dos de blancs (2013), Premi Joan Crexells; així com les més recents i igual de captivadores L’any que va caure la roca (2020), La llarga migdiada de Déu (2023) i Els crims de la mel (2024).