A la seva època, les obres de Jane Austen s’allunyaven del gust literari predominant: la novel·la sentimental, melodramàtica i amb elements tenebrosos (gòtics), molt influenciada pel corrent romàntic.

Austen, a qui li costava publicar les seves obres, va trencar amb això i fins i tot va saber parodiar aquesta tendència de moda a algunes de les seves novel·les. I sempre amb un estil molt personal: de prosa polida, d’excel·lent tractament de (i entre) personatges i amb una fina ironia. Deia Virginia Woolf que, a diferència d’altres autores de la seva època, Austen no escrivia com un home, sinó com una dona, i que per això era «la major [the greatest] escriptora».

Al segle XIX no va tenir un just reconeixement, però, això sí, en el segle XX les seves novel·les no sols van ser apreciades, sinó també admirades.

Austen forever.