La literatura policíaca catalana actual no s’entén sense l’aparició d’una sèrie de llibres de Jaume Fuster publicats als anys 70 i 80 del segle passat.

El 1972 irromp amb un títol mític, De mica en mica s’omple la pica, la primera de les dues novel·les protagonitzades per «l’arribista» Enric Vidal. Una novel·la plena d’homenatges al gènere, igual que la segona, La corona valenciana, i que la resta de la seva producció detectivesca: els llibres de relats interactius Les claus de vidre i Vida de gos, i la novel·la Sota el signe de Sagitari (amb protagonisme, als tres, del detectiu Lluís Arquer), o Tarda, sessió contínua, 3,45.

Membre del col·lectiu literari Ofèlia Dracs, traductor, guionista i crític, va consolidar la seva obra amb el Premi Ramon Llull de 1993 per El Jardí de les Palmeres, tercera novel·la de la trilogia èpica-fantàstica Crònica del món conegut.