Luis Landero és un dels més destacables escriptors en llengua castellana en actiu. Novel·lista, principalment, però també autor de columnes i articles per a la premsa, així com de textos autobiogràfics.

Escriptor tardà —anteriorment va treballar en els més diversos oficis—, va irrompre amb força al panorama literari espanyol amb Juegos de la edad tardía (1989), una primera novel·la que li va fer merèixer el Premi de la Crítica i el Premi Nacional de Narrativa. A aquest sensacional debut el van seguir llibres com El mágico aprendiz (1999), El guitarrista (2002), Hoy, Júpiter (2007), El balcón en invierno (2014), Lluvia fina (2019), Una historia ridícula (2022) o La última función (2024).

Escriptor de prosa polida, precisa i sense floritures, amb un ampli lèxic, i amb un bon domini de les estructures, els temps i les veus narratives.