Mishima com a escriptor va ser polièdric. Va escriure de tot: novel·les, relats, poesia, teatre, assajos, guions, textos autobiogràfics…, sempre amb un destacable nivell literari, com ho demostra a novel·les com Confessions d’una màscara, La remor de les onades o El temple del pavelló daurat; o als relats recopilats a La perla i altres contes. I quasi sempre mostrant i tractant el tema que va marcar-lo: la confrontació entre la vida tradicional japonesa i els nous valors de la contemporaneïtat, per a ell, marcadament occidentals.

Aquesta dicotomia va ser, per altra banda, fonament de pròpies contradiccions: sent o volent ser profundament tradicional (inclús totalitari en excés), va estar molt influenciat per la cultura occidental, i de fet es pot dir que és l’escriptor nipó més reconegut a Occident.

Com és sabut, es va suïcidar seguint el ritual del seppuku.