Integrant del col·lectiu d’escriptores de la generació del 27 (tan important com el dels escriptors), la trajectòria vital i l’obra literària de Rosa Chacel estan marcades per la seva infància al Madrid de la primera dècada del segle xx, pels posteriors ambients intel·lectuals d’avantguarda, pels viatges i estades a l’estranger i, especial i malauradament, pels anys d’exili finalitzada la Guerra Civil.

L’arribada de la democràcia va suposar el seu retorn definitiu a Madrid i el reconeixement com a escriptora, arran de, sobretot, la publicació de Barrio de Maravillas (1976), guardonada amb el Premi de la Crítica, de la recuperació de novel·les anteriors com Estación. Ida y vuelta (1930), Memorias de Leticia Valle (1945) o La sinrazón (1960), i de noves publicacions, en particular els seus diaris, la seva poesia i diversos assajos.

Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 1987.