Què tenen en comú dos clàssics del cinema com són Vertigo (1958) d’Alfred Hitchcock i Les diaboliques (1955) d’Henri-Georges Clouzot? Pierre Boileau i Thomas Narcejac, o Boileau-Narcejac que era com signaven els llibres que escrivien conjuntament aquests dos autors francesos. Efectivament, ambdues pel·lícules són adaptacions de novel·les seves: la primera D’entre les morts publicada el 1954 i la segona Celle qui n’était plus de 1952. Però les afinitats entre les dues obres no són només d’autoria, són també de continguts: en totes dues històries es juga no tan sols amb el suspens, sinó també amb el sobrenatural, amb l’espant, amb el terror, si escau. La novel·la Las diabólicas (reanomenada així arran de l’èxit del film) narra el calvari del viatjant Fernand Ravinel al descobrir que el cadàver de la seva dona ha desaparegut, després que ell i la seva amant l’hagin assassinat; però a aquesta misteriosa desaparició se suma la paüra i el neguit en percebre Ravinel evidències constants de què la morta no està realment morta…