Polític, intel·lectual, guionista i escriptor, la de Semprún és una construcció vital des de l’exili. Fill, net i familiar de polítics i aristòcrates, amb l’esclat de la Guerra Civil es traslladà amb la família a La Haia —on el seu pare fou ambaixador de la República—, i posteriorment a París. Ocupada França pels nazis, va formar part de la Resistència. Afiliat al Partit Comunista el 1942, un any després fou detingut i deportat al camp de concentració de Buchenwald. Finalitzada la Guerra Mundial, participà activament en política a les files del PCE en la clandestinitat, fins al 1965 que fou expulsat del partit per divergir de la línia oficial.

Comença llavors una contínua carrera literària que només s’aturarà els anys que serà ministre de cultura del govern socialista espanyol. La seva literatura és fonamentalment autobiogràfica, reflex d’una vida que és espill palmari del passat segle.